Viviem tranquils, sense snobs ni parvenus.
Però l'arroba, la del 22, ens va canviar i ara som una barri "guai". Ara els mateixos del parragraf anterior diuen "oh, quina sort, és un barri molt maco", o "ara ha quedat molt bé".
Sí, ha quedat molt bé per les butxaques d'alguns i com a decorat "barri autèntic i racial" per les manades de guiris que pasturen per la Rambla i la platge.
I els guiris no només estropellan el paisatge, perque són lletjos i pullosos, sino a que més ens esguitarren els restaurants i les botigues. Ja no podem anar a sopar a la Rambla sense deixar-hi un dineral i a més cal saber idiomes, ja que els rètols i les cartes estan en guiri. I les botigues normals i que necessiten al barri van sent substituides per les habituals dels llocs turístics: xuxeroba i souvenirs.
Ja ens queda menys per veure barrets mexicans!
Un altre dia ja parlarem de les semblances entre el turisme de masses i l'imperialisme.
De moment, guiris, glamorosos i associats:
Foteu el camp del Poblenou!
LLacuna d'Or, ciutat d'especulacions
