dilluns, 10 de setembre del 2007

LA FESTA MAJOR DE........... L'ESPECULACIÓ

Us proposem un viatge endevinalla.................



Aquí teniu unes mostres del paisatge de dos ciutats ben característiques i diferents entre sí i respecte a les altres.
En una hi trobem, canals, bicicletes, flors, estem a........................


Amsterdam,


a on les dimensions urbanes i socials estan molt proporcionades i equilibrades permeten una vida relaxada i cosmopolita alhora,


que no ha canviat gaira des dels vells temps bells




I l'altra és la megapolis per antonomasia: gratacels, carrers fílmics, broguit........






Sembla com si en una tot es conserves i en l'altra tot es transformés. Certament son dos models ben diferents de ciutat, però no es pot negar que veient aquestes fotografies, per molt que estiguem devant de la ciutat més activa i febril del planeta no podem dir que no sabem que és.......

New York.

A on la febre constructora encara no ha deborat ni Central Park, ni els edificis emblemàtics que l'identifiquen com qui és.
Com pasa arreu.

Malgrat que moltes ciutats amb història, que atrau a una munio de turistes, han vengut la seva ànima al diable, es a dir, el centre s'ha buidat d'habitants i s'ha emplenat de botigues de souvenirs i restaurants de menjar ràpid, gairabé totes, com aquí veieu a Praga, conserven la seva singularitat.

Ara bé, si veiem això:

a on estem? a Diagonal Mar?, a Sanghai?.........
No! Estem a Miami!

A on va començar l'especulació immobiliaria global. En els 70-80s. van començar a secar pantans i aguamolls, destruint un paissatge natural únic i construint a dojo, sobretot oficines. En els 90s aquest mercat es va colapsar per manca de demanda (us sona?) i van començar a edificar pisos, de tal manera que tot el que tenen ara edificat tardarà 64 anyakus en vendra's a ritme actual.
Sí, 64 anys per vendra tot el que està ja construït!
I nosaltres de Festa Major!
Aquí no passa res. Encara. Bé, pujen les hipoteques, perdem llocs de treball, l'inflació es dispara, però, Visca la Festa Major!
Algún dels nostres polítics sap que a Holanda han arbitrat lleis que regulen les casses que hom es pot comprar segons el seu sou? O que a NY si un promotor vol tirar endavant un projecte i el propietari del costat no vol vendra, cap autoritat l'obligarà a fer-ho? O que a Alemanya l'estat va promoure centenars d'habitatges públics perquè amb la reunificació no hi hagués especulació? O que a Londres ja han baixat els preus i molt?
Ai! Els nostres polítics, tant sensibles ells! I tant ben informats.......i amb uns reflexes devant els canvis conjunturals.............!
Fins ara han negat evidències, han amagat el cap sota l'ala i han decidit tirar al dret, destruint avui, i el demà ja s'ho faran. Perquè en definitiva la culpa és sempre dels altres.
Aquest regidor que li dol que'l pitin en el pregó de la Festa Major i no puja a la tarima perquè no està disposat a ser xiulat, ell que ha fet tant...........què?
No ha arrivat mai a temps d' aturar un enderroc, no enten que es volgui conservar el patrimoni històric i natural, no respon a les inquietuds de la gent més que amb amenaces o menyspreant als qui el mantenen en el seu càrrec i només escolta si qui li parla li diu el que vol sentir.
Una llumbrera incompresa!
Ens preguntem, si calen 64 per vendra el que està construit en la primera potència mundial, quant cal per amortitzar un regidor finolis?




EN VENTA: UN REGIDOR, 12 ANYS D'ANTIGUITAT, IDEAL PITADES, A REFORMAR
LLACUNA D'OR, CIUTAT D'ESPECULACIONS

dimarts, 26 de juny del 2007

EL 22@ S'ENSORRA, EL POBLENOU S'ESQUERDA

El parasitisme, aquella relació interespecífica. Un estudi de camp.

No anem a parlar del mosquit tigre, de sangoneres o de paparres. Però sí que ho farem de com el nostre esquelet social i econòmic està sent afeblit per unes pràctiques polítiques tortuoses i unes execucions d'obres potineres, que anteposen el guany sense límit a la seguretat dels treballadors i veïns.

Fins ara la relació entre el 22@ i el Poblenou havia estat d'exoparasitisme.
Sense consultar al veïnat o tan sol avisar, l'ocupació de l'espai públic ha estat espectacular, per la seva durada i intensitat.
Estoicament estem patint:

les bastides,

les grues,



antenes als fanals.......o si voleu, fanals amb antenes...

pudors, canvis en el trànsit, polució per aerosols, canvis en les rutes dels autobusos, contaminació per gasos d'efecte hivernacle i sorolls......




Estoicament, perque no se'ns fa cap cas!
Ningú sembla tenir cura de res, de les persones, de l'ambient, de la nostra memòria, de res....
Tot es trinxa.
Les obres s'eternitzen perquè no hi ha un bona planificació i menys una correcta direcció d'obra.....



El 22@ creix xuclant les energies de tot un barri.
Tot per aconseguir anar, i ben ràpid, d'aquest paisatge:





tradicional amb habitatges i activitats socialment integrades en les dimensions del barri.








A això:


Oficines de venta d'oficines, empreses que canvien de mans cada dos per tres....
Anem de la producció a l'especulació, de la comunitat amb arrels a la gentada fluïda, de l'estabilitat a la precarietat.

Però quan ja semblava que no podia ser pitjor, ara també gaudim d'endoparasitisme:




Sí, una mena de tenia solitaria ho està devorant tot........


ENS CORQUEN EL SUBSÒL!
Ja tenim:
--- esvorancs (carrer Dr Trueta amb Roc Boronat),



--- pous secs (els pous que quedaven actius al carrer Taulat i que encara alimentaven algunes màquines, estan exhaurits)
--- esquerdes en edificis (carrer Badajoz, LLacuna, Ciutat de Granada, Roc Boronat, Taulat, Mas de Roda)







Si bé algunes esquerdes son degudes a les obres d'infraestructures que esbotzen carrers sencers de dalt a baix, per aconseguir que DOS grans empreses d'obra pública es reparteixin el pastís de renovar tot el barri, com si d'alguna aïllada i precària urbanització es tractés, la resta es deuen a les obres de construcció d'edificis que substitueixen recintes fabrils per "mamotretos" de gran alçada, amb 3 plantes de parking projectades, que es transformen en 5 a la realitat.
I tot això en un terreny pantanós que es troba a 6 m. per sota el nivell del mar, format per sorres i al.luvions no consolidats.




Calia anar tant de pressa substituint construccions que han aguantat més de 100 anys per altres que no tenen cap coherència amb les preexistències?

Calia edificar 1o, 12, 20 plantes on tradicionalment n'hi ha hagut només 2 o 5?
Calen 3 plantes de parking?
Aquestes 3 plantes, es poden convertir en 5 sobre la marxa?
Calia drenar el subsòl sense control i abocar l'aigua que treuen on els va bé?
És sostenible aquesta manera de fer?
Quan tardarem a notar els impactes?
Són tant necessaris els hotels i els loft?
Tenen excusa per ser tant potiners?















Les obres d'infraestructures (fibra òptica, recollida pneumàtica d'ecombraries, clavegueram, pavimentació sonoreductora i altres luxes) es financien amb el 20% de sòl cedit ( o el seu equivalent monetari) pels promotors immobiliaris com a equipaments, que, és clar, no es fan mai.
Aquests promotors, al seu torn, aconsegueixen el sòl a preu de ganga, ja que l'Ajuntament els organitza el pla a mida. Hi ha dos sistemes. En un, l'Ajuntament permet que els propietaris de grans solars, que els han tingut criant malves durant 30 anys, ara puguin edificar un 2,5 ( a la resta de la ciutat és de 2), i així premien la desidia. En l'altre, els hi munta un pla d'iniciativa municipal per arrabassar el que tenen encara alguns petits propietaris i acumular-ho als grans.
Per tant, NO ES ADMISSIBLE:
--- LA MANCA DE MESURES CORRECTORES ADEQUADES A LES PECULIARITATS DEL SUBSOL
--- CAP ESTALVI EN MESURES DE SEGURETAT QUE POSI EN PERILL TREBALLADORS I VEÏNS
--- CAP EXCUSA PER NO INFORMAR DETALLADAMENT I DIRECTAMENT A TOTS ELS VEÏNS DE LA ZONA ON ES FACIN OBRES.
--- NO TENIR MESURES CORRECTORES DEL SOROLL I LA CONTAMINACIÓ.


Si no ens respecteu, als vius, respectareu els morts?



22@ XUCLADOR , POBLENOU EXPLOTAT
LLACUNA D'OR, CIUTAT D'ESPECULACIONS