divendres, 22 de juny del 2007

SANT SALVEM

(Aquesta entrada va ser publicada, en una versió més reduïda, per primer cop a "LLacuna d'or, ciutat d'especulacions", en el mes de febrer. Podreu trobar més informació sobre la destrucció sistemàtica del patrimoni industrial i de la nostra memòria col.lectiva a Poblenou Blues i Viatge meravellós pel 22@. Guia no oficial.)




Ara tothom vol salvar el patrimoni industrial de Poblenou.
Ara? Doncs sí, ja que després de 30 anys d'enderrocs amb nocturnitat i alevosia, queda tan poc, que no caldrà fer gaire feina.
Salvar? Sí, deixar una xemeneia aquí, un fanal allà, una façana engolida per un "mamotreto" banal, una portalada que dóna pas a un edifici sense solta...
Patrimoni Industrial? En teniem i molt, tant com falta de vergonya alhora d' anar per feina, tot avall i tot nou, no fos cas que un paisatge històric ens recordi els nostres humils orígens.
Poblenou? Sí home, allò que queda entre Diagonal Mar, la Villa Olímpica, la platja, per allà....


Podeu consultar el que s'enten per protegir el patrimoni industrial a 22@SA.
http://www.22barcelona.com/content/view/101/141/lang,ca/

Però si us fa mandra aqui teniu un breu resum.
Primer de tot, us presentem el folletó de propaganda institucional:










Que pasem a traduir, ja que hi ha un problema de llenguatge. No és una qüestió de termes tècnics, sino d'ambivalència ben premeditada.
Hi ha una classificació en quatre categories segons el grau de conservació que tindran els edificis a protegir:
A. Monument nacional, per tant protecció total. De l'àmbit industrial només n'hi ha DOS en tot Catalunya, cap al Poblenou.
B. Monument local, gairebé la mateixa protecció que l'anterior. Ho seran:
Ca l'Illa: On malgrat tot això s'hi construirà una torre d'oficines de 10 plantes, que desfigurarà el recinte. Qui ho promociona? El propi Ajuntament a través del PERI Perú-PereIV.
(Veieu més detalls sobre aquest projecte de nyap a l'entrada: "Viatge meravellós pel 22@. Guia no oficial")
Can Ricart: D'on s'han fet fora els treballadors i s'esbotzarà per obrir uns vials innecesaris. Des de les protestes veïnals contra el seu enderroc ja ha sofert: un incendi i ara és un abocador, on s'hi acumulen substàncies inflamables.
Productos Frigo. Encara està tal qual (!)
Can Gili Nou: Ja no hi és l'empresa que l'ocupava i ara hi fan obres, que de moment ja han trinxat l'interior.
Fábrica La Escocesa: L'ha comprat una immobiliaria, la mateixa que va comprar Fabra i Coats a San Andreu, i està intentant expulsar les 30 families que hi viuen de lloguer i els artistes que ocupaven els baixos. Ens temen que quan les protestes veïnals donin fruit i l'Ajuntament compri el recinte, com va passar amb Fabra i Coats, ja ho farà quan estigui neta de "bitxos" (en argot immobiliari, els llogaters) i de pas, multiplicarà per 30 els beneficis de la immobiliària.
Industrias Waldés: Una cooperativa d'olis a ple rendiment i amb els treballadors conscients del lloc emblemàtic que ocupen. Els hi estan fent la punyeta amb el tema dels residus, i això que tenen un sistema molt avançat per controlar-los.

Veieu el doble llenguatge, això és conservar, per ells! Per nosaltres significa, clar, una altra cosa: restaurar el contenidor, l'edifici o recinte i respectar les activitats i usos actuals (habitatge, tallers, artistes) i promoure'n d'altres que s'adaptin al barri i no a l'inrevés.

Què teníem catalogat en el Patrimoni abans d' aquesta ampliació? Com està ara?
Pràcticament no hi havia res, però com a mínim estava dempeus.
Poca gent veia en els recintes fabrils i els passatges oportunitats de conservació i reutilització: Mariscal a Palo Alto i algun cas aïllat més son l'excepció i no la norma.
La mania obsessiva de convertir tot edifici emblemàtic en equipaments, confonen dos llegítimes reivindicacions ha portat a mutilacions i transformacions d'espais que haurien pogut ser habitatges amb serveis comunitaris (jocs infantils, minibiblioteques, sales de reunions veïnals...) o bé empreses productives amb espais comunitaris d'us públic en horari no laboral.
Però les mentalitats de pinyó fixa d'uns determinats moviments associatius, la mediocritat i manca de valor dels gestors municipals i l' avarícia curta de mires dels especuladors ens han portat a la substitució d'un paisatge únic per la vacuïtat més anodina.
I el poc que ens queda està com està!
Can Saladrigues: Amputat i esventrat.
Ca L'Aranyó: Esbotzat el perímetre i engolit pels edificis del voltant, gràcies al PERI de L'Audiovisual.
(Veieu més detalls sobre aquest acte vandàlic a l'entrada: "Viatge meravellós pel 22@. Guia no oficial")
Els carrers estrets de San Juan de Malta i Camí Antic de València,

la Placeta Prim, els carrers tradicionals del Taulat i Pere IV,


han desaparegut amb tots els seus elements, que han estat fagocitats per edificis sense pena ni glòria.
Extractos Tánicos: Enderrocat.
Unión Metalúrgica: Ridiculitzada per l'edifici (idèntic al que està creixent dins el Cànem) construït darrera la seva portalada, sense cap coherència estètica.
Can Girona: Hi entraven els trens amb carbó per una banda i en sortien amb acer per l'altre. TOT va passar a mans municipal quan va fer fallida. Us imagineu com hauria pogut transformar-se pel barri? Habitatges en els recintes fabrils, el perímetre delimiten un jardí públic, biblioteca, llar d'infants i casal d'avis. Tot hi cabia, tot l'espai era públic! I ara hi tenim una torre de les aigües i una xemeneia, oh!, ....en un parc, dia a dia, menjat per noves torres d'habitages no social i un centre comercial. I encara hem de sentir que les torres son necessàries, perque, clar, el promotor ha fet cesió del sòl pel parc i té dret a edificació. Dret que li ha sortit regalat. I a nosaltres ens ha sortit el parc més car de la història dels impostos! I per cert, ningú en fa el manteniment.
Potser vosaltres coneixeu aquest indret com Diagonal Mar.

I així podríem seguir (i seguirem). Digueu-nos el nom d'una fàbrica, recinte, lloc emblemàtic, carreró, etc i nosaltres us explicarem la història de la seva destrucció que sempre conté mentides, enganys, covardies i mal gust a dojo.

Fins aquí el que es "preserva".
La "conservació" és un acte dramàtic digne d'Esquil. Sempre les reunions són molt teatrals. Els arquitectes "concienciats" de l'administració i els arquitectes tipus: "líder veïnal, sense mi no faríeu res", després d'una ardua discussió sobre si esbotzem per aquí o per allà, escoltant a "l'associació que mai permeterem que...", i menspreant olímpicament, a la gent que viu i treballa i que no està per fantasies de maqueta de despatx, arriben a un acord...Oh!
Quina sort tenim! Ells els "buenos" ens han salvat un cop més dels "malos ": els petits propietaris, els llogaters vells, els treballadors amb les mans tacades de greix, clar. I per fi, un cop més, la producció, sempre tant bruta i suada, serà foragitada per l'especulació, tant fina i mona.
Quina pantomima!



I el que va a terra? Volem dir, els edificis que no son A o B?
Tot la resta del catàleg té la categoria C o D. Menys protecció. De fet cap. Si es documenta amb un parell de fotos i un estudi, es pot enderrocar. El que vol dir que s'enderrocarà, ja que si el que es protegeix acaba com acaba......



I la resta del barri?






Ja us ho podeu imaginar!




Emocionats amb el tema vàrem presentar les següents al.legacions:


Assabentats de l’exposició al públic de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic historicartístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí. Patrimoni Industrial del Poblenou,

COMPAREIXEN I AL.LEGUEN.

Preàmbul històric:

La història del barri del Poblenou ha originat un teixit associatiu ric i plural que és testimoni de cada etapa viscuda en el barri. En un dels últims episodis neix la nostra associació, l’ASSOCIACIÓ D’AFECTATS 22@, com a resposta als problemes que origina l’urbanisme actual, que només pensa en boniques maquetes, dissenys d’aparador, honors internacionals i composicions fotogràfiques fashion, ja que l’associacionisme veïnal tradicional queda sobrepassat i engolit en un sistema de bescanvi: equipaments i habitatge social a canvi de mutilacions arquitectòniques i veïns desnonats. La nostra associació mai no donarà suport a cap pla que pugui originar problemes al veïnat actual.

Consideracions de caire general:

1. Entenem que un projecte com aquest és una bona eina per aconseguir viure amb la història i no d’esquena a ella, però lamentem, perquè no ho entenem, que no hagi estat un eix vertebrador del Pla de modificació del PGM per les zones industrials del Poblenou 22@, ja que en el període transcorregut entre l’aprovació del primer i aquest, la ciutadania ha perdut molt: llocs de treball, peces amb història que conformaven el nostre paisatge i la nostra memòria, arbrat, i massa veïns: casa seva.


2. En la Introducció tot situant i justificant el projecte es parla de la idoneïtat d’ell mateix ja que s’ han abandonat:
“...postures defensives i es pren una postura dinàmica”

No ha estat en el Poblenou on s’ha defensat res, i menys des de l’administració.
Ara bé, si això vol dir que no tot espai catalogat ha de ser un equipament a càrrec dels fons públics, potser sí que es comença a fer alguna cosa, ja que les activitats productives permeses en el 22@ haurien de poder continuar en el lloc on són i això seria garantia de conservació de l’espai.
En el moment de l’aprovació de la MPGM22@ es va emfasitzar en la importància que suposava aquest Pla, ja que permetia la conservació de l’ús del sòl com a industrial.
En sòl industrial, les indústries hi són concordants, per tant no es poden afectar, si compleixen amb la normativa 22@ i el Pla d’Usos (pactat entre l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i el Districte de Sant Martí). La normativa 22@ admet tots els usos actuals, exceptuant el transport i els magatzems no vinculats a la indústria. No es poden fer fora les indústries ja que el 22@ vol preservar el sòl industrial del Poblenou, com diu la Memòria de la MPGM22@:
“ La regulació de la subzona 22@ no modifica tampoc els usos globals dels sector, en tant que es manté la vocació industrial d’aquest....”
També diu
:
“......l’admissió de l’ús d’oficines en determinades condicions “
I no com l’ús prioritari. Aquestes han de ser subsidiàries de la indústria.
Per tant, els béns industrials catalogats poden ser seu de nombroses activitats i no ser només preservats pensant a fer uns equipaments o habitatges no convencionals, i per nosaltres és prioritari garantir a les empreses, que ja hi són instal.lades, la seva permanència, i, obviament, la dels veïns.
Els membres de l’ASSOCIACIÓ D’AFECTATS 22@ pensem que qualsevol afectació degrada la qualitat de vida dels veïns i rebaixa els beneficis de les empreses i posa en perill els llocs de treball.
Quan hi ha moltes afectacions, la qüestió passa a ser de tipus general, ja que aquest estil d’urbanisme, poc meditat, ens porta a una substitució de l’economia productiva per l’especulativa amb la inflació corresponent. I també és un pas endavant en la progressiva substitució del teixit social del barri ( ja començada amb la Vila Olímpica, Front Marítim, etc..) i la destrucció de la seva cohesió social.

3. El projecte fa un llistat de béns industrials que haurien de ser respectats, però el grau de respecte no creiem que sigui l’idoni, com tampoc no ho és considerar que el patrimoni només pugui ser de propietat pública i ús col.lectiu, ja que en nombroses ocasions les diferents administracions han tingut tant poc gust i escrúpols com alguns propietaris privats.

Els béns catalogats amb C, D o de manera poc definida C/ D, no tenim cap garantia que puguin ser disfrutats pels nostres néts, en la seva integritat.

I es dona el cas de béns catalogats que l’actual propietat ha volgut conservar en peu, com és el cas de la nau de la fitxa 132 a Roc Boronat 4-6, que ha estat defensada davant dels tribunals per l’actual propietària, i és el pla de millora urbana de l’Eix Llacuna, d’iniciativa municipal i fortament contestat pel veïnat, qui endorracarà l’esmentada nau.




Com també passa en l’edifici de la fitxa 120 a Pere IV amb Selva de Mar, en què una mesura tant poc assenyada com és l’ampliació del carrer Selva de Mar, que ja té un ample de 20m, representarà el seu enderrocament.




La protecció i conservació de la nostra memòria i història no pot ser feta amb les escorrialles de projectes i plans previs, fets des del menyspreu i la ignorància del que ha estat i és el nostre teixit social.

Propostes de l’Associació d’Afectats 22@:


1. Donades les característiques d’aquest pla i el fet que ja hem perdut massa i volem una discussió global sobre si volem ser un barri “pongo” (amb edificis incoherents amb el teixit urbà i social) i amb carrers per la circulació ràpida de vehicles o un barri per viure i treballar, de dimensions humanes, DEMANEM UNA MORATÒRIA EN LA CONCESSIÓ DE NOVES LLICÈNCIES D’OBRES, TANT PER EDIFICIS COM PER INFRAESTRUCTURES.

No se’ns pot argüir consideracions econòmiques ja que en el nostre país tenim una moratòria en la construcció de noves central nuclears. És a dir, si no es vol parar i pensar conjuntament amb la ciutadania del Poblenou el futur del nostre barri, serà una decisió política i per tant responsabilitat de qui la prengui i només d’ell.

I fins que no es tramiti i es discuteixi aquesta proposta, demanem:

2. Per una conservació real, viva i no de parc temàtic, proposem que es doni / consolidi la categoria C a tots els immobles industrials del catàleg que ja tinguin una activitat productiva compatible amb l’habitatge, fent atractiu fiscalment el fet de treballar i respectar un indret històric.
3. Promocionar la instal.lació d’activitats productives en locals on cal una restauració o rehabilitació, vinculant el permís d’activitats i la fiscalitat a la recuperació de l’espai. I un cop fet catalogar-los com C.
4. Establir mesures correctores a l’impacte visual agressiu que suposa la construcció de blocs on s’ha acumulat edificabilitat i la substitució dels habitatges tradicionals per edificis banals i ubicus.

En la Memòria es parla de:

“....protegir elements aïllats, respetar entorns i espais explicatius de la història recent del pais”

En concret, perque aquestes paraules no quedin en bones intencions, proposem:


a) Pla d’ajuts a la rehabilitació d’edificis industrials o d’habitatges en les zones del barri que queden entre les diferents peces catalogades, de manera que es pugui transitar per un barri coherent, on les noves edificacions respectin les preexistències, en volum, alçada i estil, evitant nyaps com el d’Unión Metalúrgica, el Cànem o la placeta Prim*.
Es a dir fer una aplicació més assenyada de l’article 32.4, que diu que l’entorn de les peces catalogades haurà de ser documentat abans del seu enderrocament i la llicència d’obres està vinculada a això i a que la nova construcció no malmeti la catalogada, es a dir, no l’insulti visualment.
b) Fomentar amb les llicències d’obres (Capítol 7: Documentació, pag 27), tant per edificis com per infraestructures, que surti més a compte rehabilitar que enderrocar i per tant construir ex-novo. Potser ens evitarem veure com es talen tots els arbres centenaris per ser substituïts per branquillons, i com enderroquen edificis que podrien haver estat respectats.

5. En Antecedents feu esment a la singularitat del patrimoni industrial ja que hi ha molt
poques peces catalogades. En el Poblenou s’ha perdut l’oportunitat de preservar un conjunt real, habitat i productiu per donar pas a un urbanisme banal emmirallat en estètiques i sistemes de produccions foranis.
Queda poc, però justament perque ja ens queda poc, CAL QUE TOTS ELS EDIFICIS CATALOGATS ES PRESERVIN, SENSE EXCRECÈNCIES ESTRANYES, I COHERENTS AMB EL SEU ENTORN, PER MANTENIR LA NOSTRA MEMÒRIA I LA NOSTRA HISTÒRIA.
Vassari, el primer historiador de l’art, va tipificar l’art gòtic com a “art bàrbar”. Va haver de ser Goethe amb el seu estudi qui li restituís la seva dignitat, avui ben consolidada.
Sobre el Poblenou s’ha opinat massa “vassariament” i ben poc amb l’enteniment del genial autor del Faust.

*
Nota: En la reunió del dia 18 de juliol del 2006 no es va informar que l’edifici d’habitatges contiguu a la fàbrica Can Gili Nou, bé catalogat com a C i proposat com a B, va ser enderrocat ja fa dies. Com penseu acordar les propostes teòriques amb la realitat especulativa que deixeu imposar en el nostre barri? Com apliqueu aquí l’article 32.4 del projecte que discutim?

SOL.LICITA Que es tingui per presentat aquest escrit i formulades les anteriors al.legacions i previs els tràmits de rigor es resolgui de conformitat amb el que es demana en el cos del present escrit.



Barcelona, 4 de setembre de 2006






NO ENS HAN FET CAP CAS, CIUTAT DE DROPOS
LLACUNA D'OR, CIUTAT D'ESPECULACIONS...